LA VARIANT SUD: "AMB LLEIDA I AMB EL MEDI AMBIENT"

LA VARIANT SUD: “AMB LLEIDA I AMB EL MEDI AMBIENT”

En l’últim ple municipal, es va debatre una moció de l’oposició que pretenia allunyar cap a més al sud la variant projectada i aprovada per La Generalitat que ha de completar la circumval·lació de Lleida. Aquesta autovia prevista enllaçarà les diferents carreteres, amb l’objectiu de “descongestionar” l’actual Passeig de Ronda, el nucli de la ciutat i el Polígon Industrial, amb la conseqüent disminució de contaminació ambiental i acústica. La moció va ser rebutjada per l’equip de govern del PSC, contra la postura de l’oposició (PP, ERC, IC, CiU).

Aquesta proposta anava motivada amb la “noble” intenció de respectar la integritat de L’Horta de Lleida ciutat, la qual representa menys del 1% de la seva activitat econòmica.

En la meva opinió, no veig tan clar que la moció dels partits de l’oposició, anés en defensa de L’Horta de Lleida, perquè el seu projecte abastaria més terrenys rústics que quedarien afectats.

Tampoc resultaria sostenible, perquè no és útil pel fi pel qual va ser projectat, (donar un servei a usuaris i petits empresaris), a l’encarir costos a transportistes i vehicles d’empreses, per ser la diferència del trajecte 3 km més llarg que la proposada i és defensada pel PSC, la qual cosa significaria més consum de combustible, que originaria al mateix temps, més CO2 a l’atmosfera.

A més, el fet d’estendre’s més al sud, significa obrir portes, perquè es produeixin més possibilitats de requalificacions de zones rústiques en urbana, atraient noves iniciatives immobiliàries. I potser, aquí neix , el fons de l’assumpte, que puc entendre en posicions de grups com el PP i CiU que es mouen per interessos immobiliaris, però no ho entenc en partits com Iniciativa Verds o ERC, que s’etiqueten d’ecologistes, i que sense adonar-se han entrat en el joc de l’especulació immobiliària.

La connexió de la variant sud està aprovada per La Generalitat, havent-se reduït considerablement l’impacte ambiental que tota obra origina, i la moció estava fora de lloc, perquè la connexió de l’Est, ja està adjudicada, i entorpiria la realització de l’obra en la totalitat, i en els temps que corren, es precisa activitat i no perdre el temps en discussions sense arguments de suficient pes.

En definitiva, davant l’alternativa existent, considero encertat el posicionament responsable del grup municipal socialista a favor del traçat proposat per La Generalitat, per la seva reducció de costos, i perquè resulta més ecològic i sostenible en equilibri amb les necessitats reals de la ciutat de Lleida, i això no és incompatible amb la protecció de la singularitat i contrapès de l’actual Horta de Lleida.


Fco. Craviotto
www.craviotto-opinion.com/

LA VARIANTE SUR: "CON LLEIDA Y CON EL MEDIO AMBIENTE"

LA VARIANTE SUR: “CON LLEIDA Y CON EL MEDIO AMBIENTE”


En el último pleno municipal, se debatió una moción de la oposición que pretendía alejar hacia más al sur la variante proyectada y aprobada por La Generalitat que debe completar la circunvalación de Lleida. Esta autovía prevista enlazará las diferentes carreteras, con el objetivo de descongestionar el actual Passeig de Ronda, el núcleo de la ciudad y el Polígono Industrial, con la consiguiente disminución de contaminación ambiental y acústica. La moción fue rechazada por el equipo de gobierno del PSC, contra la postura de la oposición (PP, ERC, IC, CiU).

Esta propuesta iba motivada con la “noble” intención de respetar la integridad de L’Horta de Lleida ciudad, la cual representa menos del 1% de su actividad económica.

En mi opinión, no veo tan claro que la moción de los partidos de la oposición, fuese en defensa de L´Horta de Lleida, porque su proyecto abarcaría más terrenos rústicos que quedarían afectados. Tampoco resultaría sostenible por no ser útil para lo que fue proyectado, dar un servicio a usuarios y pequeños empresarios, al encarecer costes a transportistas y vehículos de empresas, por ser la diferencia del trayecto 3 km más largo que la que propone y es defendida por el PSC, lo cual significaría más consumo de combustible que originaría a su vez más CO2 a la atmósfera.

Además, extenderse más al sur, significa abrir puertas, para que se produzcan más posibilidades de recalificaciones de zonas rústicas en urbana, atrayendo nuevas iniciativas inmobiliarias. Y quizás, aquí subyace, el fondo del asunto, que puedo entender en posiciones de grupos como el PP y CiU que se mueven por intereses inmobiliarios, pero no lo entiendo en partidos como Iniciativa-Verds o ERC, que se etiquetan de ecologistas, y que sin darse cuenta han entrado en el juego de la especulación inmobiliaria.

La conexión de la variante sur está aprobada por La Generalitat, habiéndose reducido considerablemente el impacto ambiental que toda obra origina, y la moción estaba fuera de lugar, porque la conexión Este, ya está adjudicada, y entorpecería la realización de la obra en la totalidad, y en tiempos como los que corren , se precisa actividad y no perder el tiempo en discusiones sin argumentos de suficiente peso.

En definitiva, ante la alternativa existente, considero acertado el posicionamiento responsable del grupo municipal socialista a favor del trazado propuesto por La Generalitat, por su reducción de costos, y porque resulta más ecológico y sostenible en equilibrio con las necesidades reales de la ciudad de Lleida i esto no es incompatible con la protección de la singularidad y contrapeso de la actual Horta de Lleida.


Francisco Craviotto

www.craviotto-opinion.com/

EL PAVELLÓ POLISPORTIU “ OLIMPICS DE LLEIDA”

EL PAVELLÓ POLISPORTIU “OLIMPICS DE LLEIDA”

El molt reivindicat polisportiu pel Secà de Sant Pere, es va fen realitat. Es compleixen més de vint anys des que el barri va fer la seva primera sol·licitud. L’any 2008, va ser la data de l’execució del projecte, i és a 2009 que es preveu la realització de l’obra. Això es desprèn de la creació d’una partida pressupostària per part de l’Ajuntament de Lleida per 4.000.000 d’euros

El passat 4 de desembre va ser notícia la presentació dels pressupostos municipals per al 2009, on era inclosa aquesta partida de diners (s’adjunta còpia del Diari Segre). A més la injecció econòmica de 22,5 milions d’euros que donarà el Govern d’Espanya al municipi de Lleida per a combatre l’atur, garanteix la seva construcció.

Aquest pavelló donarà un servei per al nostre barri i també per als nostres veïns de Balafia, amb els quals compartirem el mateix, a més d’amb tota la ciutat quan així fos menester.

Una vegada acabat, haurà de donar-se-li un nom. Fins a ara hem considerat que el nom era una qüestió secundària.

No hem volgut repartir la pell de l’ós abans de ser caçat i hem centrat el nostre objectiu en la consecució del pavelló. Ara, mentre es fan els preparatius per a l’inici de l’obra, és hora de realitzar propostes . La Junta de l’Associació de Veïns, el 25 d’Agost passat, amb motiu de l’obtenció d’una medalla d’or en les Olimpíades d’un ciutadà de Lleida i veí del Secà de Sant Pere, SAUL CRAVIOTTO, del que aquest barri se sent orgullós, i amb el seu suport, es va proposar que s'anomenés OLIMPCS DE LLEIDA, perquè amb aquest nom es recordava a tots els esportistes de la ciutat, passats, presents i futurs, deixant al marge altres propostes vingudes de l’exterior de l’Associació i de fora del secà de Sant Pere, que l’única cosa que pretenien era el de rendir un culte personal, que rallava el límit de l’acte d’idolatria.

Lleida, 11 de desembre de 2008-12-09


Fco. Craviotto
http://www.craviotto-opinion.com/

EL PABELLÓN DEPORTIVO “ OLIMPICS DE LLEIDA”

EL PABELLÓN DEPORTIVO “ OLIMPICS DE LLEIDA”

El muy reivindicado polideportivo por el Secà de Sant Pere, se va haciendo realidad. Se cumplen más de veinte años desde que el barrio hizo su primera solicitud. El año 2008 fue la fecha de la ejecución del proyecto, y es para 2009 que se prevé la realización de la obra. Ello se desprende de la creación de una partida presupuestaria por parte del Ayuntamiento de Lleida por 4.000.000 de euros.

El pasado 4 de Diciembre fue noticia la presentación de los presupuestos municipales para el 2009, donde era incluida esta partida de dinero (se adjunta copia del Diario Segre).

Además la inyección económica de 22,5 millones de euros que dará el Gobierno de España al municipio de Lleida para combatir el paro, garantiza su construcción.

Este pabellón dará un servicio para nuestro barrio y también para nuestros vecinos de Balafia con los cuales compartiremos el mismo, además de con toda la ciudad cuando así fuere menester.

Una vez acabado, deberá dársele un nombre. Hasta ahora hemos considerado que el nombre era una cuestión secundaria. No hemos querido repartir la piel del oso antes de ser cazado. Hemos centrado nuestro objetivo en la consecución del pabellón.

Ahora, mientras se hacen los preparativos para el inicio de la obra, es hora de realizar propuestas. La Junta de la Asociación de Vecinos, el 25 de Agosto pasado, con motivo de la obtención de una medalla de oro de un ciudadano de Lleida y vecino del Secà de Sant Pere, SAUL CRAVIOTTO, del que este barrio se siente orgulloso, y con su apoyo, se propuso que se llamase OLIMPICS DE LLEIDA, porque con dicho nombre se recordaba a todos los deportistas de la ciudad, pasados, presentes y futuros, dejando al margen otras propuestas venidas del exterior de la Asociación y de fuera del Secà de Sant Pere, que lo único que pretendían era el de rendir un culto personal, que rallaban el límite del acto de idolatría.

Lleida, 11 de Diciembre de 2008.


Fco. Craviotto
http://www.craviotto-opinion.com/

NEPOTISME

De CRAVIOTTO-OPINION

NEPOTISME


M’ha sorprès desagradablement l’actitud del Sr. MIQUEL AGUILÀ, davant el seu plantejament de dimissió de Vicepresident de la Diputació Provincial de Lleida, per una proposta del seus companys de partit, de limitar l’accés de familiars a concurs u oposicions.

I dic que m’ha estat desagradable per a mi aquest seguit de noticies i polèmiques, perquè vaig conèixer a MIQUEL AGUILÀ , fa ja gairebé trenta anys, i la seva imatge va ser per a mi la d’un home íntegre. Només pot entendre’s aquesta forma de procedir, com una broma irònica, com ell mateix diu ara, o com el resultat de la interminable successió de càrrecs públics obtinguts, que poguessin haver-li fet perdre la seva visió primera i els seus objectius de servei públic i altruista que en altre temps va tenir. Personalment m’inclino pel primer.

El NEPOTISME és la preferència que alguns governants o funcionaris públics tenen per a donar gràcies u ocupacions públiques a familiars. Alguns biòlegs han suggerit com un acte instintiu, de protecció per la família (Vegi’s la definició en http://es.wikipedia.org/wiki/Nepotismo.

Per això, és necessari regular situacions que impedeixin caure en temptacions (ningú està lliure de pecat) i per aquest motiu cal aplaudir la iniciativa del diputat responsable de Recursos Humans, per cert, també del PSC.

Per altra banda, en l’organització dels partits existeix un CODI ÈTIC, (em consta així en el PSC) però per a alguns és paper mullat.

Segueix la duplicitat de càrrecs polítics remunerats, càrrecs de confiança, amb perfils adaptats a la conveniència de qui contracta i de qui és contractat, les limitacions en el temps de càrrecs polítics per a incentivar la renovació de la joventut, encara que es recomana, no s’aplica. Aquesta forma de conducta converteix a l’activitat política, en el que alguns anomenen “carrera política”, que evidentment, per sort no existeix, però que alguns volen convertir en una classe social, “la classe política”, en contradicció amb les seves propis ideals.

Avui es compleixen 30 anys de la nostra Constitució. Lluny està, i encara falta força, aquell ideal de moralització de la funció pública.

Fco. Craviotto Blanco

www.craviotto-opinion.com/

NEPOTISMO

De CRAVIOTTO-OPINION

NEPOTISMO


Me ha sorprendido desagradablemente la actitud del Sr. MIQUEL AGUILÀ, ante su planteamiento de dimisión de Vicepresidente de la Diputación Provincial de Lleida, por una propuesta de sus compañeros de Partido de limitar el acceso de familiares a concursos públicos u oposiciones.

Y digo que ha sido desagradable para mí, este seguido de noticias y polémicas, porque conocí a MIQUEL AGUILÀ hace ya casi treinta años, y su imagen fue para mí la de un hombre íntegro. Sólo puede entenderse sus declaraciones, como una broma irónica, como él mismo ahora dice, o como resultado de la interminable sucesión de cargos públicos tenidos, que le hayan hecho perder la visión y objetivos iniciales de servicio público y altruista que en otro tiempo tuvo. Personalmente me inclino por lo primero.

El NEPOTISMO, es la preferencia que algunos gobernantes o funcionarios públicos tienen para dar prebendas u ocupaciones públicas a familiares. Algunos biólogos lo han sugerido como acto instintivo, de protección por la familia. Véase la definición de esta palabra http://es.wikipedia.org/wiki/Nepotismo.

Por ello, es necesario regular situaciones que impidan caer en tentaciones (nadie está libre de pecado) y hay que aplaudir la rápida iniciativa del diputado responsable de Recursos Humanos, por cierto también del PSC.

Por otra parte, en la organización de los partidos existe un CODIGO ETICO, (me consta así en el PSC), pero que para algunos es papel mojado.

Sigue la duplicidad de cargos políticos remunerados, cargos de confianza, con perfiles adaptados a la conveniencia de quién contrata y de quién es contratado, las limitaciones en el tiempo de cargos políticos para incentivar la renovación de la juventud, aunque se recomienda, no se aplica. Esta forma de proceder convierte a la actividad política, en lo que unos llaman “carrera política”, que evidentemente por suerte no existe, pero que algunos quieren convertir en una nueva clase social (la clase política), en contradicción con sus ideales políticos.

Hoy, se cumplen 30 años de nuestra Constitución. Lejos queda, y mucho falta, por aquel ideal de moralización de la función pública.

Fco. Craviotto Blanco

www.craviotto-opinion.com/

LA CATALUNYA OPTIMISTA, CONTRA LA RECESSIÓ

LA CATALUNYA OPTIMISTA, CONTRA LA RECESSIÓ


A mesura que passen els dies i més es parla sobre la situació econòmica, més es detecta entre la població un desànim que es tradueix en un descens en el consum, com un reflex de prudència davant els mals auguris d’alguns polítics i banquers interessats i per la predicció de “savis economistes”.

No cal ser molt llest, ni ser mol docte en economia, ni un expert financer, per entendre que aquesta escalada de declaracions reprimeix el desig de consum, i això duu a una espiral perillosa de no reculada i de real recessió, atès que acaba agreujant-se la crisi, d’alguna cosa que va començar com sectorial, convertint-la en general.

Un exemple d’optimisme, ens l’ ha donat recentment el President de La Generalitat, Sr. Montilla. La seva crida a la solidaritat dels que tenim un lloc de treball, pels que s’han quedat sense ell, es basa precisament en continuar consumint normalment, de forma responsable, a fi d’evitar el cercle viciós que produiria el contrari.

De fet, el control dels indicadors que serveixen de referència per a l’evolució de l’economia, comencen a veure’s tímidament, però resulten positius: La caiguda del euribor després de tres anys de pujades, se situa al dia d’avui en el 4,004 % i es preveu que continuï a la baixa, i l’IPC (Increment de Preus al Consum), al dia d’avui es troba entorn al 2,4%. Els carburants han baixat de l’euro el litre.

Estant d’acord amb el President, personalment li torno aquesta crida a la solidaritat, i amb tot respecte, li insto que promogui la inversió en equipaments i obra pública, nova i de manteniment, a fi i efecte, de pal·liar l’atur en la construcció, que com tots sabem, arrossega als altres sectors que es deriven d’ella, i que a més pot perjudicar al sector del comerç i dels serveis.

Les mesures adoptades el passat 27 de novembre per el Govern d’Espanya, va en aquesta direcció, amb la injecció immediata als Ajuntaments, ( la administració més propera als ciutadans), de 8.000 milions d’euros , amb l’única condició que s’ executin amb projectes d’equipaments públics generadors de treball. A més, haurà de dur a terme, mesures com poden ser: les devolucions ràpides de l’IVA, a favor de les empreses de la construcció, per a evitar la seva descapitalització y falta de tresoreria.

També s’ha d’estudiar la conveniència de flexibilitat de la política fiscal repressora de l’Agència Tributària que es centra en les sancions en el seu afany recaptador, posant al servei dels contribuents més informació i formació a les empreses i als nous emprenedors, atès que les actuals directrius aturen l’estímul de creació d’empreses, pel perill que representa que un error d’interpretació de la nombrosa normativa contradictòria existent, els arruïni.

Especial atenció hauran de posar els Ajuntaments que hauran que administrar aquesta financiació per la execució ràpida i efectiva de tots aquests equipaments i obra pública, amb l’objectiu únic de creació de treball real. El pes de l’èxit d’aquestes mesures recau sobre d’ells.

Aquesta solidaritat que se’ns demana als treballadors, ha d’exigir-se també als bancs. Van guanyar diners amb l’època de bonança, segueixen guanyant-lo, i es beneficien amb la desgràcia aliena. Alguns d’ells, tanquen els seus crèdits a empreses que no tenen historials de morositat. Sense més, anuncien que les seves pòlisses de crèdit no es renovaran en el seu pròxim venciment, ofegant-les. A sobre, amb els diners públics, el Govern, garanteixen els seus fons. Hauria de regular-se i existir un control públic, en contraprestació, de com s’administra aquesta capacitat de decisió capritxosa dels bancs. De moment, solament ens queda com a màxim la queixa a l’Oficina del Consumidor.

És amb l’esforç de tots, i amb optimisme com superarem aquesta situació, que encara sent delicada, no ens donen les mateixes circumstàncies agreujants d’altres crisis patides amb anterioritat.

Fco. Craviotto.


http://www.craviotto-opinion.com/

LA CATALUNYA OPTIMISTA, CONTRA LA RECESION

LA CATALUNYA OPTIMISTA, CONTRA LA RECESIÓN


A medida que pasan los días y más se habla sobre la situación económica, más se detecta entre la población un desánimo que se traduce en un descenso en el consumo, como un reflejo de prudencia ante los malos augurios de algunos políticos y banqueros interesados y de las predicciones de “ sabios economistas”.

No hace falta ser muy listo, ni ser muy docto en economía, ni un experto financiero, para entender que esa escalada de declaraciones reprime el deseo de consumo, y ello lleva a una espiral peligrosa de no retroceso y de real recesión, dado que termina agravándose la crisis de algo que comenzó como sectorial, convirtiéndose en general..

Un ejemplo de optimismo, nos lo ha dado recientemente el President de La Generalitat, Sr. Montilla. Su llamada a la solidaridad de los que tenemos un puesto de trabajo para los que se han quedado sin él , se basa precisamente en el consumo normal, pero responsable, a fin de evitar el círculo vicioso que produciría lo contrario.

De hecho, el control de los indicadores que sirven de referencia para la evolución de la economía, empiezan a verse tímidamente, pero resultan positivos: La caída del euríbor después de tres años de subidas, se sitúa al día de hoy en el 4,004 por ciento y el IPC (incremento de precios al consumo) está en torno al 2,4 % . Los carburantes han bajado por debajo del euro.

Estando de acuerdo con el President, personalmente le devuelvo ese llamamiento a la solidaridad, y con todo respeto le insto a que promueva la inversión pública en equipamientos y obra pública nueva y de mantenimiento, a fin y efecto de paliar el paro en la construcción, que como todos sabemos arrastra a los demás sectores que se derivan de ella, y que además puede perjudicar al sector del comercio y de los servicios.

Las medidas adoptadas el pasado día 27 de noviembre por el Gobierno de España, van en esa línea con la inyección inmediata a los Ayuntamientos, (las administraciones más cercanas a los ciudadanos), de 8.000 millones de euros, con la única condición de que se ejecuten proyectos de equipamientos públicos generadores de empleo.
Además, deberá poner en marcha, medidas como pueden ser, las devoluciones rápidas del IVA a favor de las empresas de la construcción para evitar su descapitalización y falta de tesorería. Debe estudiarse la conveniencia de flexibilizar la política fiscal represora de la Agencia Tributaria centrada en las sanciones y en su afán recaudatorio, poniendo al servicio de los contribuyente más formación e información a las empresas y de los nuevos emprendedores, dado que las actuales directrices frenan el estímulo de creación de empresas, por el peligro que un error de interpretación de la numerosa normativa contradictoria existente, los arruine.

Especial atención deberán poner los Ayuntamientos que tendrán que administrar esa financiación para la ejecución rápida y efectiva de todos esos nuevos equipamientos y obra pública, con el objetivo único de creación de empleo real. El peso del éxito de estas medidas recae sobre ellos.

Esta solidaridad que se nos pide a los trabajadores, debe exigirse también a los bancos. Ganaron dinero en la época de bonanza, siguen ganándolo, y se benefician con la desgracia ajena. Algunos de ellos, cierran sus créditos a empresas que no tienen historiales de morosidad. Sin más, anuncian que las pólizas de crédito no se renovarán a su próximo vencimiento, ahogándolas. Para colmo, el Gobierno, con el dinero público, garantiza sus fondos. Debería regularse y existir un control público, en contraprestación, de cómo se administra esa capacidad de decisión caprichosa de los Bancos. Por el momento solo nos queda la queja a la Oficina del Consumidor.

Es con el esfuerzo de todos, y con optimismo, como remontaremos esta situación, que aún siendo delicada, no se dan las circunstancias agravantes de otras padecidas con anterioridad.

Fco. Craviotto.
http://www.craviotto-opinion.com/

SOBRE L’ORDENANÇA DELS USOS DEL PAISATGE URBÀ DE LA CIUTAT DE LLEIDA

SOBRE L’ORDENANÇA DELS USOS DEL PAISATGE URBÀ DE LA CIUTAT DE LLEIDA



Recentment ha estat presentat per l’Ajuntament de Lleida públicament, un esborrany sobre la futura Ordenança dels usos del paisatge urbà de la ciutat, resultat d’una jornada tècnica de funcionaris, tècnics i entesos en les matèries d’urbanisme, comerç i turisme.

La futura Ordenança està inspirada en la actualment existent en la ciutat de Barcelona, amb la qual cosa, els ciutadans i entitats interessades tenim l’oportunitat de manifestar la nostra opinió, i adaptar-la i millorar-la a les peculiaritats de la nostra ciutat.

Els interessats en això, podran trobar els documents bases en la pàgina web: http://www.paisatgeurba.paeria.cat/.

En un primer estudi d’aquest esborrany, els apartats o punts objecte de millora i modificació poden resumir-se en els següents:

1.-Conveniència sobre el seu Títol, que pot oferir-nos falses expectatives “ORDENANÇA DELS USOS DEL PAISATGE URBÀ DE LA CIUTAT DE LLEIDA”.

Això a causa de la falta d’atenció, sobretot, en el que concerneix al paisatge natural, agrícola, arquitectònic històric, jardins i zones verdes , i a les aromes i olors que en tota ciutat es poden percebre, i que formen també aquest “paisatge” i que en l’Ordenança projectada es centra en la seva major part, en la seva atenció urbana, comercial i turística, és a dir, en la seva façana exterior, sense entrar en els detalls propis que pateixen els seus habitants, i que seran alguns dels punts que hauríem de millorar i posar major atenció.

2.-Duplica el seu contingut amb altres normatives o ordenances actualment existents, amb la qual cosa, originarà un conflicte de competències entre altres àrees municipals i confusió d’interpretació entre els ciutadans. Es tracta que l’actual ordenança, en totes aquelles matèries que estiguin recollides en ordenances ja en vigor, siguin remeses a aquestes, o per contra si es considera convenient, s’anul·lin les actualment vigents per a ser incloses en el text actual i que ara es discuteix..

Treballarem en això, a fi que durant el mes de gener/2009, puguem presentar les nostres propostes i assolir un consens ciutadà per mitjà del com aconseguim una imatge de la ciutat externa i interna, de la qual ens puguem sentir satisfets. Fins a aquest moment anirem fent públiques en aquest fòrum les nostres esmenes i deliberacions.

Fco. Craviotto

http://www.craviotto-opinion.com/

SOBRE LA ORDENANZA DE USOS DEL PAISAJE URBANO DE LLEIDA

SOBRE LA ORDENANZA DE USOS DEL PAISAJE URBANO DE LLEIDA


Recientemente ha sido presentado por el Ayuntamiento de Lleida públicamente, un borrador sobre la futura Ordenanza sobre usos del paisaje urbano de la ciudad, resultado de una jornada técnica de funcionarios, técnicos y entendidos en las materias de urbanismo, comercio y turismo.

La futura Ordenanza está inspirada en la actualmente existente en la ciudad de Barcelona, con lo cual los ciudadanos y entidades interesadas tenemos la oportunidad de manifestar nuestra opinión, y adaptarla y mejorarla a la peculiaridades de nuestra ciudad.

Los interesados en ello, podrán encontrar los documentos bases, en la página web:
http://www.paisatgeurba.paeria.cat/.


En un primer estudio de este borrador, los apartados o puntos objeto de mejora y modificación, pueden resumirse en los siguientes:

1.-Conveniencia sobre su Título, que puede ofrecernos falsas expectativas “ORDENANÇA DELS USOS DEL PAISATGE URBÀ DE LA CIUTAT DE LLEIDA.

Ello debido a la falta de atención, sobre todo, en lo que concierne al paisaje natural, agrícola, arquitectónico histórico, jardines y zonas verdes, y a los aromas y olores que en toda ciudad se pueden percibir, y que forman también del propiamente dicho “paisaje”y que en la Ordenanza proyectada se centra en su mayor parte, en su atención urbana, comercial y turística, es decir en su fachada exterior, sin entrar en los detalles propios que sufren sus habitantes, y que serán algunos de los puntos que trataremos de mejorar y poner mayor atención.

2.- Duplica su contenido con otras normativas u ordenanzas actualmente existentes, con lo cual originará un conflicto de competencias entre otras áreas municipales y confusión de interpretación entre los ciudadanos. Se trata de que la actual ordenanza, en todas aquellas materias que estén recogidas en ordenanzas en vigor, sean remitidas a éstas, o por el contrario, si se considera conveniente, se anulen las actualmente vigentes para ser incluidas en el texto actual que ahora se discute.

Trabajaremos en ello, a fin de que durante el mes de enero/2009 podamos presentar nuestras propuestas y lograr un consenso ciudadano por medio del cual consigamos una imagen de la ciudad externa e interna, de la que nos podamos sentir satisfechos. Hasta ese momento iremos haciendo públicas en este foro nuestras enmiendas y deliberaciones.

Fco. Craviotto
http://www.craviotto-opinion.com/