EL CABREO DE LOS AUTONOMOS Y DE LAS FAMILIAS

GOLPE DE TIMON DE LA BANCA

Hoy, no se percibe en las calles de la ciudad aquel movimiento que había poco antes del pasado verano, ruidoso y casi estresante, pero alegre, de los transportistas, obreros y autónomos que la plena actividad producía. Ahora, se respira una tranquilidad tensa. Es el silencio previo a la explosión. Esa mayoría de comerciantes, autónomos del sector de la construcción, transportistas y pequeños empresarios que sufren de forma callada, con dignidad, pero con un profundo enojo, (cabreo diría yo), el golpe de timón de la banca, que sin más cerró sus pólizas de crédito impidiéndoles seguir con su normal trabajo.

A pesar de la generosa inyección económica realizada por el Gobierno mediante planes de ayuda a la Banca, 50.000 millones de euros para la compra de activos financieros para garantizar su liquidez y de los 200.000 millones de euros en avales a las emisiones de deuda de las entidades bancarias a precio de saldo (al 0,50%), la reacción de la banca, ha sido y es, la de seguir poniendo trabas. Ninguna de esas bien intencionadas medidas gubernamentales, por el momento, sirve para favorecer a los autónomos ni a las familias.

Los trabajadores autónomos son los que están sufriendo esta crisis en mayor medida. Ni tan siquiera tienen derechos de cobertura por desempleo, a pesar de que en el Estatuto del Trabajador Autónomo viene reconocido.

Este montante de dinero estaba destinado a favorecer a los bancos para que prestasen. Sin embargo, esta operación es lo mismo que dejar en el corral al zorro al cuidado de las gallinas.

Unos sencillos cálculos resolverían el problema, y el espíritu emprendedor de ese ejército de trabajadores independientes produciría riqueza, si el gobierno hubiera hecho esta financiación de forma más directa, sin intermediarios, y en idénticas condiciones que a la Banca: Sólo con 100.000 millones € / 4 millones de autónomos = 25.000 € por autónomo. Suficiente para resolver la situación de falta de tesorería y proceder a su posterior devolución como cualquier préstamo, eso sí, con el aval del Estado.

El Gobierno debe sacudirse su complejo queriendo aparecer como más liberal y actuar más acorde con su ideario político. Para nada le sirve su actuación de acercamiento y moderación ante la Banca, si ésta responde con soberbia, como un auténtico poder fáctico, por medio de un golpe de timón, influyendo con sus estrategias en la economía del propio Estado.


Por cierto, el 23-F, hace 28 años, hubo otro golpe de timón......Aquel fracasó. ¿O sí?.

Francisco Craviotto
www.craviotto-opinion.com/

EL CABREO DE LOS AUTONOMOS Y DE LAS FAMILIAS

COP DE TIMÓ DE LA BANCA


Avui, no es percep en els carrers de la ciutat aquell moviment que havia poc abans del passat estiu, sorollós i gairebé estressant, però alegre, dels transportistes, obrers i autònoms que la plena activitat produïa. Ara, es respira una tranquil·litat tibant. És el silenci previ a l'explosió. Aquesta majoria de comerciants, autònoms del sector de la construcció, transportistes i petits empresaris que pateixen de forma callada, amb dignitat, però amb profund enuig, (cabreig diria jo), el cop de timó de la banca, que sense més va tancar les seves pòlisses de crèdit impedint-los seguir amb el seu normal treball.

Tot i la generosa injecció econòmica realitzada pel govern mitjançant plans d'ajuda a la Banca, 50.000 milions d'euros per a la compra d'actius financers, per a garantir la seva liquiditat i dels 200.000 milions d'euros en avals a les emissions de deute de les entitats bancàries a preu de saldo (al 0,50%), la reacció de la banca, ha estat i és, la de seguir posant traves. Cap d'aquestes ben intencionades mesures, de moment, serveix per a afavorir als autònoms ni a les famílies.

Els treballadors autònoms són els que estan patint aquesta crisi en major mesura, ja que no tenen ni drets de cobertura per atur, tot i que l’Estatut del Treballador Autònom ve reconegut.

Aquesta quantitat de diners, estava destinat a afavorir als bancs perquè els prestessin. No obstant això, aquesta operació seria el mateix que deixar el corral a la guineu a fi que guardés les gallines.

Uns senzills càlculs resoldrien el problema, i l’esperit emprenedor d’aquest exèrcit de treballadors independents produiria riquesa, si el Govern hagués fet aquest finançament de forma més directa, sense intermediaris, i en idèntiques condicions que a la Banca: Només amb 100.000 milions € / 4 milions d’autònoms =25.000 € per autònom. Suficient per resoldre la situació de falta de tresoreria i procedir a la seva posterior devolució com qualsevol préstec, això sí, amb l’aval de l’Estat.

El Govern ha de treure’s el seu complex volent aparèixer com més liberal i actuar més d’acord amb el seu ideari polític. Per a res li serveix la seva actuació d’acostament i moderació davant la Banca, si aquesta respon amb supèrbia, per mitjà d’un cop de timó, influint amb les seves estratègies en l’economia del propi Estat.


Per cert, el 23-F, fa 28 any, va ser un altre cop de timó.....Aquell no va triomfar. O si ?.

Francisco Craviotto
www.craviotto-opinion.com/

EL SECÀ SANT PERE: SENSE FLUID ELÈCTRIC MÉS DE SIS HORES

EL SECÀ SANT PERE: SENSE FLUID ELÈCTRIC MÉS DE SIS HORES

Ja és costum que al Secà de Sant Pere cada vegada que es manifesta algun fenòmen meteorològic es veu afectat amb interrupcions del servei elèctric.

Qualsevol tempesta d’aigua o neu, sigui gran o petita, o com va succeir el passat 24 de gener, quan un vent excepcional va produir talls a la llum, deixen al nostre barri sense fluid elèctric, amb el conseqüent perjudici i dany per a famílies i petits empresaris, comerciants i bars, que veuen com el seu negoci queda paralitzat o sofreix danys irreversibles pel alts i baixos de la tensió elèctrica produïda. Aquest dia va ser un rècord: més de sis hores sense electricitat.

Aquest subministrament és bàsic, ja que sense ell no hi ha aigua, perquè no funcionen els motors, o el gas, perquè l’encès resulta dependent de l’electricitat, així com els ordinadors de les empreses que queden paralitzats. Quan va arribar la nit i les llars van començar a refredar-se, ens vam adonar que depenem d’un servei públic que està en mans privades. I és aquí, quan es produïx el debat: empresa pública o privada? . No obstant això, sense entrar en la discussió, la base està en què ha d’exigir-se a aquesta classe d’empreses per a exercir el servei públic que han triat. I això només passa per previsions per a inversions en noves instal·lacions i modernització de les línies existents que estaran més segures si es troben sota terra, ocasionant menys impacte ambiental i s’evitarà amb això que un arbre caigut per la força del vent impedeixi la vida quotidiana dels ciutadans.

D’altra banda, els veïns del Secà, ens hem vist desatesos sense informació del que passava, amb la qual cosa, les molèsties van passar a ser preocupació per la possible nit que ens esperava. Finalment, després de sis hores d’apagada, la llum es va fer.

Com a conclusió, traslladem la nostra reivindicació a les autoritats perquè exerceixin el seu control sobre un servei elemental, exigint major informació i inversió en modernització de les línies i torres elèctriques. I per a la companyia elèctrica: Dels seus beneficis facin les reserves necessàries per a realitzar les inversions per a preveure i evitar incidències per una simple tempesta o excepcional ventada. Si no es així, serà qüestió de valorar amb el temps, la conveniència també excepcional, de manar-los (com es diria en castellà) “a tomar viento”, perquè algú realitzi la seva comesa de veritable servei públic.


Fco. Craviotto http://www.craviotto-opinion.com/
Vocal A.V. Secà Sant Pere

EL SECÀ SANT PERE: SIN FLUIDO ELÉCTRICO MÁS DE SEIS HORAS.

EL SECÀ SANT PERE: SIN FLUIDO ELÉCTRICO MÁS DE SEIS HORAS.


Viene siendo norma que el Secà de Sant Pere cada vez que se manifiesta un fenómeno meteorológico de la naturaleza se ve afectado con interrupciones del servicio eléctrico.

Cualquier tormenta de agua o nieve, sea grande o pequeña, o como ocurrió el pasado 24 de enero, con viento excepcional, producen cortes de luz, que dejan a nuestro barrio sin fluido eléctrico, con el consiguiente perjuicio y daño para familias y pequeños empresarios, como comerciantes y bares, que ven como su negocio queda paralizado o sufre daños irreversibles por altibajos de la tensión eléctrica producida. Ese día fue el récord: casi siete horas sin electricidad.

Este suministro es básico, dado que sin él se carece de agua, por no funcionar los motores, o el gas, porque las calderas de calefacción se apagan debido a que el encendido resulta dependiente de la electricidad, o en las empresas, sus ordenadores quedan paralizados. Cuando llegó la noche y los hogares comenzaron a enfriarse, nos dimos cuenta de que dependemos de un servicio público que está en manos privadas. Y es aquí, cuando se produce el debate. ¿Empresa privada o pública?. No obstante, sin entrar en la discusión, la base está, en qué debe de exigirse a esta clase de empresas para ejercer el servicio público que han elegido. Y ello sólo pasa por previsiones para la inversión en nuevas instalaciones y modernización de las líneas existentes que estarán más seguras si se encuentran bajo tierra, ocasionando menos impacto ambiental y se evitará con ello que un árbol caído por la fuerza del viento trastoque la vida cotidiana de los ciudadanos.

Por otra parte, los vecinos del Secà, nos hemos visto desatendidos sin información de lo que ocurría, no sabíamos la situación creada, con lo que incluso las molestias pasaron a ser preocupación por la posible noche que nos esperaba. Finalmente, tras más de seis horas de apagón, la luz se hizo.

Como conclusión, trasladamos nuestra reivindicación a las autoridades para que ejerzan su control sobre un servicio elemental, exigiendo mayor información e inversión en modernización de los tendidos y torres eléctricas. Y para la compañía eléctrica: De sus beneficios hagan las reservas necesarias para realizar las inversiones que modernicen el servicio y evitar incidencias por una simple tormenta o excepcional viento. Si no es así, será cuestión de valorar con el tiempo, la conveniencia también excepcional de mandarles a “tomar viento”, para que alguien realice su cometido de verdadero servicio público.

Fco. Craviotto http://www.craviotto-opinion.com/
Vocal A.V. del Secà de Sant Pere.