COP DE TIMÓ DE LA BANCA
Avui, no es percep en els carrers de la ciutat aquell moviment que havia poc abans del passat estiu, sorollós i gairebé estressant, però alegre, dels transportistes, obrers i autònoms que la plena activitat produïa. Ara, es respira una tranquil·litat tibant. És el silenci previ a l'explosió. Aquesta majoria de comerciants, autònoms del sector de la construcció, transportistes i petits empresaris que pateixen de forma callada, amb dignitat, però amb profund enuig, (cabreig diria jo), el cop de timó de la banca, que sense més va tancar les seves pòlisses de crèdit impedint-los seguir amb el seu normal treball.
Tot i la generosa injecció econòmica realitzada pel govern mitjançant plans d'ajuda a la Banca, 50.000 milions d'euros per a la compra d'actius financers, per a garantir la seva liquiditat i dels 200.000 milions d'euros en avals a les emissions de deute de les entitats bancàries a preu de saldo (al 0,50%), la reacció de la banca, ha estat i és, la de seguir posant traves. Cap d'aquestes ben intencionades mesures, de moment, serveix per a afavorir als autònoms ni a les famílies.
Els treballadors autònoms són els que estan patint aquesta crisi en major mesura, ja que no tenen ni drets de cobertura per atur, tot i que l’Estatut del Treballador Autònom ve reconegut.
Aquesta quantitat de diners, estava destinat a afavorir als bancs perquè els prestessin. No obstant això, aquesta operació seria el mateix que deixar el corral a la guineu a fi que guardés les gallines.
Uns senzills càlculs resoldrien el problema, i l’esperit emprenedor d’aquest exèrcit de treballadors independents produiria riquesa, si el Govern hagués fet aquest finançament de forma més directa, sense intermediaris, i en idèntiques condicions que a la Banca: Només amb 100.000 milions € / 4 milions d’autònoms =25.000 € per autònom. Suficient per resoldre la situació de falta de tresoreria i procedir a la seva posterior devolució com qualsevol préstec, això sí, amb l’aval de l’Estat.
El Govern ha de treure’s el seu complex volent aparèixer com més liberal i actuar més d’acord amb el seu ideari polític. Per a res li serveix la seva actuació d’acostament i moderació davant la Banca, si aquesta respon amb supèrbia, per mitjà d’un cop de timó, influint amb les seves estratègies en l’economia del propi Estat.
Per cert, el 23-F, fa 28 any, va ser un altre cop de timó.....Aquell no va triomfar. O si ?.
Francisco Craviotto
www.craviotto-opinion.com/
No hay comentarios:
Publicar un comentario