EL SECÀ SANT PERE: SENSE FLUID ELÈCTRIC MÉS DE SIS HORES
Ja és costum que al Secà de Sant Pere cada vegada que es manifesta algun fenòmen meteorològic es veu afectat amb interrupcions del servei elèctric.
Qualsevol tempesta d’aigua o neu, sigui gran o petita, o com va succeir el passat 24 de gener, quan un vent excepcional va produir talls a la llum, deixen al nostre barri sense fluid elèctric, amb el conseqüent perjudici i dany per a famílies i petits empresaris, comerciants i bars, que veuen com el seu negoci queda paralitzat o sofreix danys irreversibles pel alts i baixos de la tensió elèctrica produïda. Aquest dia va ser un rècord: més de sis hores sense electricitat.
Aquest subministrament és bàsic, ja que sense ell no hi ha aigua, perquè no funcionen els motors, o el gas, perquè l’encès resulta dependent de l’electricitat, així com els ordinadors de les empreses que queden paralitzats. Quan va arribar la nit i les llars van començar a refredar-se, ens vam adonar que depenem d’un servei públic que està en mans privades. I és aquí, quan es produïx el debat: empresa pública o privada? . No obstant això, sense entrar en la discussió, la base està en què ha d’exigir-se a aquesta classe d’empreses per a exercir el servei públic que han triat. I això només passa per previsions per a inversions en noves instal·lacions i modernització de les línies existents que estaran més segures si es troben sota terra, ocasionant menys impacte ambiental i s’evitarà amb això que un arbre caigut per la força del vent impedeixi la vida quotidiana dels ciutadans.
D’altra banda, els veïns del Secà, ens hem vist desatesos sense informació del que passava, amb la qual cosa, les molèsties van passar a ser preocupació per la possible nit que ens esperava. Finalment, després de sis hores d’apagada, la llum es va fer.
Com a conclusió, traslladem la nostra reivindicació a les autoritats perquè exerceixin el seu control sobre un servei elemental, exigint major informació i inversió en modernització de les línies i torres elèctriques. I per a la companyia elèctrica: Dels seus beneficis facin les reserves necessàries per a realitzar les inversions per a preveure i evitar incidències per una simple tempesta o excepcional ventada. Si no es així, serà qüestió de valorar amb el temps, la conveniència també excepcional, de manar-los (com es diria en castellà) “a tomar viento”, perquè algú realitzi la seva comesa de veritable servei públic.
Fco. Craviotto http://www.craviotto-opinion.com/
Vocal A.V. Secà Sant Pere
Ja és costum que al Secà de Sant Pere cada vegada que es manifesta algun fenòmen meteorològic es veu afectat amb interrupcions del servei elèctric.
Qualsevol tempesta d’aigua o neu, sigui gran o petita, o com va succeir el passat 24 de gener, quan un vent excepcional va produir talls a la llum, deixen al nostre barri sense fluid elèctric, amb el conseqüent perjudici i dany per a famílies i petits empresaris, comerciants i bars, que veuen com el seu negoci queda paralitzat o sofreix danys irreversibles pel alts i baixos de la tensió elèctrica produïda. Aquest dia va ser un rècord: més de sis hores sense electricitat.
Aquest subministrament és bàsic, ja que sense ell no hi ha aigua, perquè no funcionen els motors, o el gas, perquè l’encès resulta dependent de l’electricitat, així com els ordinadors de les empreses que queden paralitzats. Quan va arribar la nit i les llars van començar a refredar-se, ens vam adonar que depenem d’un servei públic que està en mans privades. I és aquí, quan es produïx el debat: empresa pública o privada? . No obstant això, sense entrar en la discussió, la base està en què ha d’exigir-se a aquesta classe d’empreses per a exercir el servei públic que han triat. I això només passa per previsions per a inversions en noves instal·lacions i modernització de les línies existents que estaran més segures si es troben sota terra, ocasionant menys impacte ambiental i s’evitarà amb això que un arbre caigut per la força del vent impedeixi la vida quotidiana dels ciutadans.
D’altra banda, els veïns del Secà, ens hem vist desatesos sense informació del que passava, amb la qual cosa, les molèsties van passar a ser preocupació per la possible nit que ens esperava. Finalment, després de sis hores d’apagada, la llum es va fer.
Com a conclusió, traslladem la nostra reivindicació a les autoritats perquè exerceixin el seu control sobre un servei elemental, exigint major informació i inversió en modernització de les línies i torres elèctriques. I per a la companyia elèctrica: Dels seus beneficis facin les reserves necessàries per a realitzar les inversions per a preveure i evitar incidències per una simple tempesta o excepcional ventada. Si no es així, serà qüestió de valorar amb el temps, la conveniència també excepcional, de manar-los (com es diria en castellà) “a tomar viento”, perquè algú realitzi la seva comesa de veritable servei públic.
Fco. Craviotto http://www.craviotto-opinion.com/
Vocal A.V. Secà Sant Pere
No hay comentarios:
Publicar un comentario