ESMENES A L'ORDENANÇA D'USOS DEL PAISATGE URBÀ DE LLEIDA

ESMENES A L’ORDENANÇA D’USOS DEL PAISATGE URBÀ DE LLEIDA

Canviar per:

ORDENANÇA D’HARMONITZACIÓ URBANA A LLEIDA


Motiu:

El títol proposat defineix l’objectiu de l’ordenança, no el del projecte, que es basa en la major part del text a regular la publicitat, i la seva imatge visual, no així en el seus vicis ocults. Resulta una ordenança farisaica, volem un sepulcre blanquejat i bonic, i no ens parem en el seu interior. A més, lògicament haurà de canviar-se Barcelona per Lleida, en tot el text on així ho requereixi.


Article 3.-

D’ampliació, major concreció:

...de caràcter sensorial, (visual, olfactiu i auditiu)......

Motiu:

No queda clar, la protecció a pudors i sorolls existent a la ciutat, provenint del Polígon Industrial, dels purins de voltants de Lleida, o del seu propi riu.


Article 41.2.- Manteniment dels paraments exteriors dels edificis:

Es proposa canviar:

“amb la col·laboració de les” per “per les companyies ......”.


En coordinació amb l’article 40.6.


Article 42.- Certificat de seguretat:

Anul·lació:

Motiu: Per simplificació administrativa. Solament serà necessari en casos concrets a requeriment de l’ajuntament , ( d’acord amb l’article següent).
Amb aquest article es carrega al ciutadà amb altra obligació més, en una societat amb un excessiu nombre de normes. La llibertat queda en dubte. Estem vivint en una època que el ciutadà es converteix en funcionari facilitant i portant la responsabilitat i treball del propi funcionari. La simplificació administrativa, ha de ser per el administrat i per l’administració. L’administració d’avui dia simplement es limita a controlar. Amb aquest article, és un exemple de privatització del servei públic (el certificat com es lògic ho haurà de confeccionar un enginyer, arquitecte o tècnic competent, amb el consegüent cost per al ciutadà).

Article 91.6.- Afegir: “i un representant de la Federació d’Associació de Veïns”

Motiu:
Participació ciutadana.


Article 91.7.-

Els titular de les antenes instal·lades sobre edificis que no tinguin regularitzada la seva situació amb data d’avui amb l’ordenança “d’antenes de telefonia mòbil vigent al dia d’avui” hauran de restablir l’edifici a la seva situació inicial.


Article 98.

Manca:

i) Dipòsit d’una fiança que cobreixi el supòsit de desaparició de l’entitat o empresa responsable.

Article 100.

Manca:

i) Dipòsit d’una fiança que cobreixi el supòsit de desaparició de l’entitat o empresa responsable.


Article 101.3.- “es farà públic en el BOP de Lleida”.

Article 104.

f) rebut dipòsit de la fiança.


http://www.craviotto-opinion.com/

LA REFORMA DE LA ADMINISTRACION

LA REFORMA DE LA ADMINISTRACION:


Estas fiestas de Navidad me ha dado la oportunidad de comprobar el nivel al que ha llegado la reforma de la Administración que de un forma o de otra se incluyeron en sus programas por todas las fuerzas políticas por allá los años 1978 y siguientes.

El día 23 de Diciembre pasado, día hábil, cualquier ciudadano que hubiera querido presentar un simple escrito al Registro de la Tesorería de la Seguridad Social, era dirigido a la sección correspondiente, con la excusa de que el registro ya no existía, con el consiguiente perjuicio de molestias y pérdidas de tiempo que ello representa.

Por otra parte, los días 24 y 31 de Diciembre, días hábiles para cualquier contribuyente-productor, no lo ha sido para la Administración Pública en cualquiera de sus niveles. Se encontraba cerrada o bajo mínimos, y si se quería realizar cualquier gestión, debió dejarla para otra ocasión, y la frase tan criticada en tiempos de nefasta memoria, “vuelva Vd mañana” volvía a ser pronunciada por el funcionario de turno.
La normativa existente, no prevé estos días como inhábiles, aunque sea únicamente a efectos administrativos. Esto quiere decir que son contabilizados a efectos de plazos para presentaciones de escritos o prescripciones relativos a derechos y obligaciones del ciudadano, y si coincidió que cualquiera de estos días finalizaba el plazo y no se estaba al caso, probablemente además se podría perder el derecho y hasta tener una sanción.

En definitiva, al día de hoy, se vulnera el artículo 35 y 38 de la Ley 30/1992, sobre derechos de los ciudadanos con relación con la administración.


Dada esta situación resulta imprescindible regularizar estas incidencias, ya que no existe en la normativa actual, la consideración de inhábiles para estos días atípicos. Parece que esto sí es tenido en cuenta en la Administración de Justicia, que incluye también el mes de Agosto, como inhábil por el período de vacaciones.

Lo cierto, es que en la Administración se ha producido un gran adelanto, en control, gestión y atención, más de lo primero que de lo último, y en esto consiste mi observación. Las nuevas tecnologías, y en concreto las telemáticas, reducen la gestión en la administración y aumentan el control. Pero esta ventaja no va en sincronización con el administrado, que la mayor parte de las veces, no posee dichos medios, y es tratado como un expediente más y no como una persona, y en ocasiones debido al control es agobiado hasta extremos humillantes. A través de los medios telemáticos, la gestión pública, pasa a manos privadas, (gestorías, asesorías, eso sí, sin contrapartidas y asumiendo éstas los costos), con lo que el servicio público no es tal. Es el público (el ciudadano) el cual está al servicio de la administración.

Aún hoy, queda mucho por hacer. Es esta, la Reforma de la Administración una asignatura pendiente.

Fco. Craviotto
www.craviotto-opinion.com/

LA REFORMA DE L'ADMINISTRACIO

La Reforma de l’Administració:

Aquestes festes de Nadal m’ha donat l’oportunitat de comprovar el nivell al que ha arribat la reforma de l’Administració que d’una manera o d’altra es van incloure en els seus programes per totes les forces polítiques per l’any 1978 i següents.

El passat 23 de desembre, dia hàbil, qualsevol ciutadà que hagués volgut presentar un simple escrit al Registre de la Tresoreria de la Seguretat Social, era adreçat a la secció corresponent, amb l’excusa que el registre ja no existia, amb el consegüent perjudici de molèsties i pèrdues de temps que això representa.

Per altra banda, els dies 24 i 31 de desembre, dies hàbils per a qualsevol contribuent productor, no ho ha estat per a l’Administració Pública en qualsevol dels seus nivells.
Es trobava tancada o sota mínims, i si es volia realitzar qualsevol gestió, hagué de deixar-la per a altra ocasió, i la frase tant criticada en temps de nefasta memòria “vuelva Vd mañana”, tornava a ser pronunciada pel funcionari de torn.

La normativa existent, no preveu aquests dies com inhàbils, encara que sigui únicament a efectes administratius. Això vol dir que són comptabilitzats a l’efecte de terminis per a presentacions d’escrits o prescripcions relatius a drets i obligacions del ciutadà, i si va coincidir que qualsevol d’aquests dies finalitzava el termini i no s’estava al cas, probablement a més podria perdre el seu dret o fins i tot tenir una sanció.

En definitiva, al dia d’avui, es vulnera els articles 35 i 38 de la llei 30/1992, sobre drets dels ciutadans amb relació a l’Administració.

Donada aquesta situació es imprescindible regularitzar aquestes incidències, ja que no existeix en la normativa actual, la consideració d’inhàbils a aquests dies atípics. Sembla ser que això si es tingut en compte en l’Administració de Justícia, que inclou també el mes d’agost, com inhàbil pel període de vacances.

Certament, es que en l’Administració s’ha produït un gran avanç, referent al control, gestió i atenció al públic, més de lo primer que de l’últim, i amb això consisteix la meva observació. Les noves tecnologies, i en concret les telemàtiques, redueïxen la gestió en l’administració i incrementen el control. Però aquest avantatge no vá en sincronització amb l’administrat, que la major part de les vegades, no té els citats mitjans, i és tractat com un expedient més, i no com una persona, i de vegades degut a l’excessiu afany es atabalat fins a extrems humiliants. A través dels mitjans telemàtics, la gestió pública, passa a mans privades; (gestories, assessories, això sí, sense contrapartides i assumint aquestes els costos), amb la qual cosa el servei públic no es tal. És el públic (el ciutadà), el que està al servei de l’administració.

Encara avui, queda molt per fer. És aquesta, la de la Reforma de l’Administració, una assignatura pendent.


Fco. Craviotto
www.craviotto-opinion.com/