 |
| De CRAVIOTTO-OPINION |
NEPOTISME
M’ha sorprès desagradablement l’actitud del Sr. MIQUEL AGUILÀ, davant el seu plantejament de dimissió de Vicepresident de la Diputació Provincial de Lleida, per una proposta del seus companys de partit, de limitar l’accés de familiars a concurs u oposicions.
I dic que m’ha estat desagradable per a mi aquest seguit de noticies i polèmiques, perquè vaig conèixer a MIQUEL AGUILÀ , fa ja gairebé trenta anys, i la seva imatge va ser per a mi la d’un home íntegre. Només pot entendre’s aquesta forma de procedir, com una broma irònica, com ell mateix diu ara, o com el resultat de la interminable successió de càrrecs públics obtinguts, que poguessin haver-li fet perdre la seva visió primera i els seus objectius de servei públic i altruista que en altre temps va tenir. Personalment m’inclino pel primer.
El NEPOTISME és la preferència que alguns governants o funcionaris públics tenen per a donar gràcies u ocupacions públiques a familiars. Alguns biòlegs han suggerit com un acte instintiu, de protecció per la família (Vegi’s la definició en http://es.wikipedia.org/wiki/Nepotismo.
Per això, és necessari regular situacions que impedeixin caure en temptacions (ningú està lliure de pecat) i per aquest motiu cal aplaudir la iniciativa del diputat responsable de Recursos Humans, per cert, també del PSC.
Per altra banda, en l’organització dels partits existeix un CODI ÈTIC, (em consta així en el PSC) però per a alguns és paper mullat.
Segueix la duplicitat de càrrecs polítics remunerats, càrrecs de confiança, amb perfils adaptats a la conveniència de qui contracta i de qui és contractat, les limitacions en el temps de càrrecs polítics per a incentivar la renovació de la joventut, encara que es recomana, no s’aplica. Aquesta forma de conducta converteix a l’activitat política, en el que alguns anomenen “carrera política”, que evidentment, per sort no existeix, però que alguns volen convertir en una classe social, “la classe política”, en contradicció amb les seves propis ideals.
Avui es compleixen 30 anys de la nostra Constitució. Lluny està, i encara falta força, aquell ideal de moralització de la funció pública.
Fco. Craviotto Blanco
www.craviotto-opinion.com/
M’ha sorprès desagradablement l’actitud del Sr. MIQUEL AGUILÀ, davant el seu plantejament de dimissió de Vicepresident de la Diputació Provincial de Lleida, per una proposta del seus companys de partit, de limitar l’accés de familiars a concurs u oposicions.
I dic que m’ha estat desagradable per a mi aquest seguit de noticies i polèmiques, perquè vaig conèixer a MIQUEL AGUILÀ , fa ja gairebé trenta anys, i la seva imatge va ser per a mi la d’un home íntegre. Només pot entendre’s aquesta forma de procedir, com una broma irònica, com ell mateix diu ara, o com el resultat de la interminable successió de càrrecs públics obtinguts, que poguessin haver-li fet perdre la seva visió primera i els seus objectius de servei públic i altruista que en altre temps va tenir. Personalment m’inclino pel primer.
El NEPOTISME és la preferència que alguns governants o funcionaris públics tenen per a donar gràcies u ocupacions públiques a familiars. Alguns biòlegs han suggerit com un acte instintiu, de protecció per la família (Vegi’s la definició en http://es.wikipedia.org/wiki/Nepotismo.
Per això, és necessari regular situacions que impedeixin caure en temptacions (ningú està lliure de pecat) i per aquest motiu cal aplaudir la iniciativa del diputat responsable de Recursos Humans, per cert, també del PSC.
Per altra banda, en l’organització dels partits existeix un CODI ÈTIC, (em consta així en el PSC) però per a alguns és paper mullat.
Segueix la duplicitat de càrrecs polítics remunerats, càrrecs de confiança, amb perfils adaptats a la conveniència de qui contracta i de qui és contractat, les limitacions en el temps de càrrecs polítics per a incentivar la renovació de la joventut, encara que es recomana, no s’aplica. Aquesta forma de conducta converteix a l’activitat política, en el que alguns anomenen “carrera política”, que evidentment, per sort no existeix, però que alguns volen convertir en una classe social, “la classe política”, en contradicció amb les seves propis ideals.
Avui es compleixen 30 anys de la nostra Constitució. Lluny està, i encara falta força, aquell ideal de moralització de la funció pública.
Fco. Craviotto Blanco
www.craviotto-opinion.com/
No hay comentarios:
Publicar un comentario